Primavera 2018, m'arriba un pel "caducada" (primeres temporades 2011 i l'última al 2014) i em sembla una de les millors sèries que he vist fins ara.
The Killing
"és el remake nord-americà de la sèrie d’èxit d’origen danès que duu per títol “Forbrydelsen”. La trama se centra en la investigació policial de l’assassinat d’una adolescent, Rosie Larsen, a les afores de Seattle. Els secrets que amaguen els diferents personatges involucrats en la investigació; entre els quals es troben els pares de la noia, les seves amistats i un regidor candidat a alcaldia de la ciutat; seran el principal obstacle als que s’han d’afrontar el Departament de Policia. Els detectius a càrrec de la investigació són: Sarah Linden, una dona professional, intel·ligent i intuïtiva a punt de mudar-se amb el seu fill i el seu futur marit a Califòrnia; i el seu substitut, Stephen Holder, un jove ex-agent encobert sense experiència en Homicidis, amb un caràcter impulsiu i un obscur sentit de l’humor que xoca bastant amb el caràcter reservat de Linden. Per Linden és l’últim cas i encara que ha de deixar el seu càrrec s’hi resisteix. Per Holder és el seu primer a Homicidis i les reticències de Linden de deixar-lo al càrrec fan que topin de tant en tant.
"El ball de màscares que protagonitzen els personatges, amagant el seu veritable rostre fins a les darreres conseqüències, contribueix en fer de The Killing una sèrie purament atmosfèrica que reforça la idea de la ciutat com a espai mental i, en moments puntuals, fins i tot sembla que la resolució del cas transcorri en un pla místic. Més d’una vegada el cas arriba a una resposta coherent i satisfactòria per a tothom que, malgrat tot, s’ensorra per la tossuderia compulsiva de l’agent Linden (malaltíssament connectada a la víctima) o per l’aparició d’una nova revelació acompanyada dels tambors de guerra que ressonen al final de cada capítol; com si la pròpia Rosie Larsen es presentés com l’àngel exterminador de Buñuel o el déu salvatge de Polanski, aquest cop per reconduir el cas policial cap una veritat única i terrible que guarda sorpreses fins al final"
https://www.lafinestradigital.com/2012/07/10/langel-exterminador-es-una-noia-de-17-anys/
The Killing
"és el remake nord-americà de la sèrie d’èxit d’origen danès que duu per títol “Forbrydelsen”. La trama se centra en la investigació policial de l’assassinat d’una adolescent, Rosie Larsen, a les afores de Seattle. Els secrets que amaguen els diferents personatges involucrats en la investigació; entre els quals es troben els pares de la noia, les seves amistats i un regidor candidat a alcaldia de la ciutat; seran el principal obstacle als que s’han d’afrontar el Departament de Policia. Els detectius a càrrec de la investigació són: Sarah Linden, una dona professional, intel·ligent i intuïtiva a punt de mudar-se amb el seu fill i el seu futur marit a Califòrnia; i el seu substitut, Stephen Holder, un jove ex-agent encobert sense experiència en Homicidis, amb un caràcter impulsiu i un obscur sentit de l’humor que xoca bastant amb el caràcter reservat de Linden. Per Linden és l’últim cas i encara que ha de deixar el seu càrrec s’hi resisteix. Per Holder és el seu primer a Homicidis i les reticències de Linden de deixar-lo al càrrec fan que topin de tant en tant.
La sèrie té uns trets visuals fàcilment detectables ja en el capítol pilot. L’ambientació és fosca, tot tendeix a gris, trist, misteriós. Els referents també ho estan molt de clars. El primer és la sèrie “Twin Peaks”, ambientada en la mateixa zona de l’estat de Washington. Les dues sèries comparteixen similituds en la trama inicial del crim i en la investigació que anirà topant amb un munt de personatges plens de secrets encara que s’allunya de les extravagàncies i genialitats de David Lynch. El segon referent són les novel·les negra arribades del fred del nord d’Europa, per alguna cosa estem al davant d’un remake d’una sèrie danesa, sobretot per la foscor i aquest estudi de l’ànima humana"
"El ball de màscares que protagonitzen els personatges, amagant el seu veritable rostre fins a les darreres conseqüències, contribueix en fer de The Killing una sèrie purament atmosfèrica que reforça la idea de la ciutat com a espai mental i, en moments puntuals, fins i tot sembla que la resolució del cas transcorri en un pla místic. Més d’una vegada el cas arriba a una resposta coherent i satisfactòria per a tothom que, malgrat tot, s’ensorra per la tossuderia compulsiva de l’agent Linden (malaltíssament connectada a la víctima) o per l’aparició d’una nova revelació acompanyada dels tambors de guerra que ressonen al final de cada capítol; com si la pròpia Rosie Larsen es presentés com l’àngel exterminador de Buñuel o el déu salvatge de Polanski, aquest cop per reconduir el cas policial cap una veritat única i terrible que guarda sorpreses fins al final"
https://www.lafinestradigital.com/2012/07/10/langel-exterminador-es-una-noia-de-17-anys/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada