"Una absorbent història de suspens psicològic que explora els límits entre la culpa i l'expiació. Amb una trama intensa i plena de secrets, Toni Hill ens transporta a un barri mític de l'Cinturó Roig de Barcelona, ​​tant en els convulsos anys setanta com en l'actualitat, on uns personatges profundament humans es veuen atrapats en un conflicte marcat per la lleialtat, el silenci i la venjança.

A la fi dels setanta, Víctor Yagüe i Juanpe Zamora van ser alguna cosa més que simples companys de classe. La seva amistat, plena de confidències i jocs, d'alegries i pors, va superar les parets de l'aula i es va estendre per les conflictives carrers de la Ciutat Satèl·lit. Fins al 15 de desembre de 1978. Fins al dia en què un succés tràgic va sacsejar la consciència dels veïns. Fins al moment en què els nois es van veure obligats a escollir entre la lleialtat i la salvació. Trenta-set anys després, tots dos tornen a trobar-se en aquest mateix escenari. Les seves vides han corregut sorts oposades. Juanpe és un home a la deriva, sense futur i amb un present tèrbol; Víctor, en canvi, pot considerar-se un triomfador. Potser per això se sent estranyament en deute amb el seu vell amic i decideix enfrontar-se als clarobscurs d'un cas tancat que, però, segueix embolicat d'inquietants preguntes que ningú vol respondre. Però el que Víctor i Juanpe ignoren és que algú, en l'ombra, està escrivint la història d'aquest crim.

Un relat revelador que, potser, cap dels dos hauria de llegir. Toni Hill ens brinda una història impactant i atmosfèrica que ho torna a confirmar com una de les grans plomes de l'gènere del nostre país. Ressenyes: «Toni Hill torna a el gènere negre, un territori en el qual ha demostrat ser un dels grans mestres actuals. I ho fa amb Tigres de vidre, una història de venjances i extraradi amb l'assetjament escolar com a teló de fons."

Una paisatge conegut, una època compartida i un sentiment de proximitat que em fa viure el relat de forma especial. M'agrada la novel.la negra i les històries fosques potser per  poder viure-ho sols des de  la ficció.

Comentaris