LA PAULINA

No era un blog d’experiències vitals, era més aviat … oci, llibres, pelis, pensaments … però no puc evitar escriure sobre ella.

Quan de temps planificant, pensant com seré i com vull o no vull fer les coses i … arriba el moment: Txan! Tot is diferent! I els propòsits, decisions i pensaments ferms a ... can pistraus!

La Paulina ha sortit grandeta, com el pare i entre això i que jo encara estava “verd” _amb 41 setmanes!!!_ va costar “Déu i ajuda” sortir a la llum. Vora 24 hores, nervis i patiment fins als fòrceps! Aleshores i ara em vaig adonar que no estava preparada, que ni ioga, ni prepart ni res. Jo anava hiperfeliç amb la meva gran panxa amunt i avall, sense voler pensar gaire i gaudint del sol de l’estiu i la tardor. Et parlen, t’expliquen i hi penses... però jo no em preparava. Jo no hi pensava en el pospart, el part s’havia de passar i posats a pensar en negatiu – com de vegades acostumo- el dolor era el menys important. Però... el dolor és el número que segur que toca i les altres cabòries fosques és el menys improbable. Finalment a les 8:50h del dia 28 d’octubre va sortir a la llum, casi ni m’ho puc creure ara, la sento ja plorar _amb un plor que ara ja reconeixem el Vic i jo a distància- i en breu me la posen al pit, sento les llàgrimes del víc i la petita tota bruta sota la barbeta.

Ara ja té dotze dies i cada dia és diferent a l’anterior, per nosaltres i ben segur que per ella. Estic cansada dels consells i el mateix temps els necessito. M’agraden aquests dies junts els quatre- el niko s’esta portant superbé- i em sap greu anar tant cansada i desconcertada-estressada. Però... hem tingut uns dies magnífics!