No voldria tancar l'agost sense fer la ressenya d'un llibre que m'ha agradat molt; Bulevard dels Francesos de Ferran Torrent.

"Bulevard dels Francesos conté tots els ingredients. D'una banda, un catàleg de perdedors en el paisatge del canvi de segle. De l'altra, policies de la brigada político-social, robatoris, assassinats, obrers de Macosa, la vaga d'Astúries, purgues polítiques i els maquis en decadència de l'Agrupación Guerrillera de Levante, vinculada al Partit Comunista. Tot situat en els nivells temporals, com si estiguéssim en una superposició entre el blanc i negre dels seixanta i el color setinat de la València especulativa del nou segle abans de la crisi. No sé si Torrent planteja les seves novel·les com partides de pòquer o d'escacs, però té vici i estimula la intel·ligència." Dijous, 11 de febrer del 2010 diari Avui.

Un llibre amb uns personatges molt interessants, situats en diferents temps i espais. Uns personatges que restaran units en una història final, una història que son moltes vides, molt país en passat, present i futur. Crec que destaquem - o jo destaco-dos grans personatges; Sebastià Piñol i Rafel Puig, però podria mencionar molts més sense els quals l'obra no triomfaria.

El llibre no perd l'interès, contrariament s'incrementa a mida que avances.

Realment crec que és dels millors llibres de l'autor que he llegit, potser perquè en aquesta trobes profunditat. No solament rius i t'enfades. He llegit; "No estem davant una història fàcil, ans el contrari: és un argument molt dur, amb morts i famílies trencades per guerres i lluites polítiques. A l’obra hi trobem la ideologia desideologitzadora d’en Torrent en la seva màxima essència. És, en resum, la història d’un desencís; o de molts desencisos, millor dit. Innumerables, de fet, ja que la història que conta és terriblement trista però es llegeix amb ganes gràcies a la forma d’escriure i de fer justícia que ens mostra l’escriptor valencià (meravellós el darrer capítol)." Estic totalment d'acord!

Finalment;

“Cada dia em costa més treballar, m’agrada menys. Per sort, la diligència de Salif equilibra el rendiment de l’empresa. És curiós com un negre que ve de l’altra punta del món, el destí del qual en principi no hauria d’haver-se encreuat amb el meu ni somiant-ho, acaba, sense que t’ho proposes, com un membre més de la família. Hi ha fets globalitzadors que humanitzen la vida. És per això que, d’entrada, no em posicione mai en contra de res. Bé, d’entrada, i d’eixida, estic en contra de tots els manuals polítics o socials que ens indiquen el camí correcte. Sempre hi ha algú, o algun grup, amb el desig de reunir el ramat i conduir-lo dòcilment. Per a ells, un menyspreu còsmic des del meu particular i intransferible sentit comú.(…)”

fragment del llibre