Quan puc m’encanta el ritual d’anar a la Biblioteca pública del poble i disposar de temps per mirar, remirar i triar ... sortir carregada, massa respecte el que podré llegir o sentir o veure. Remirar i descobrir, apuntar en papers - que perdré- llibres, cd's o pelis que m’agradaria agafar després. I quan arriba aquest després ... Repeteixo l’acció, intentant recordar noms i buscant aquells papers volàtils.
Ahir, vaig carregar i vaig descobrir també que està ple de nous còmics interessants! bé, segurament feia temps que no n’agafava. I entre aquets nous... un que ja he devorat i que m’agrada’t força.
Ahir, vaig carregar i vaig descobrir també que està ple de nous còmics interessants! bé, segurament feia temps que no n’agafava. I entre aquets nous... un que ja he devorat i que m’agrada’t força.
De vegades agafo els llibres, segons simplement la portada (en els còmics això en condiciona) i després descobreixes que per exemple:
Va ser nominada a la millor obra estranjera al Saló Internacional del cómic de Barcelona 2005. Píldoras Azules és una obra autobiogràfica del autor Frederik Peeters, on explica la seva relació amb Cati y el seu fill, ambos son seropositius i narra amb la possible normalitat les circumstàncies que els ha tocat viure. No és ni molt menys quelcom trist i tràgic, és ... molt quotidià i sincer. Crec que és una obra força carinyosa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada