‘Whatever Works’ arranca amb un fons negre, lletres blanques i un estil de música característica de Woody Allen. Un jazz que et trasllada immediatament a un manhattan màgic.
La pel·lícula es centra en un excèntric i madur novayorkès - al que constantment associes al mateix director- que abandona una vida acomodada per una existència més bohèmia? o per un dubte constant d’existencialisme? bé... en aquesta nova vida coneix una bella jove del sur... i amb aquesta aparició succeeixen nous personatges i embolics familiars i sentimentals.
M’han agradat aquestes línies;
"Pocas comedias recientes contienen tanto vitriolo como ésta, pero lo más inusual es que su negrísimo humor cristaliza en un discurso de propiedades benéficas para la calma espiritual de todo espectador" (Jordi Costa: Diario El País)
Perquè certament surts amb un somriure als llavis, després de tant pessimisme i tanta verborrea racionalista. I finalment els designis de la sort esdevenen fonamentals ...
“Estoy convencido de que si haces tus ejercicios y tienes una buena alimentación, contribuyes a tu longevidad o a tu salud. Pero es una pequeña contribución. Al final, dependes en gran parte de la suerte. Uno siempre puede contribuir con el trabajo y la disciplina, pero como dije en Match Point: es mejor tener suerte que ser bueno”. W. Allen
Bé, simplement ... elogiar els autors, la fotografia i els decorats o localitzacions i un guió neuròtic i un pel boig (escrit als 70). Aviso que hi ha qui considera que la història és poc nova i avorrida.
La pel·lícula es centra en un excèntric i madur novayorkès - al que constantment associes al mateix director- que abandona una vida acomodada per una existència més bohèmia? o per un dubte constant d’existencialisme? bé... en aquesta nova vida coneix una bella jove del sur... i amb aquesta aparició succeeixen nous personatges i embolics familiars i sentimentals.
M’han agradat aquestes línies;
"Pocas comedias recientes contienen tanto vitriolo como ésta, pero lo más inusual es que su negrísimo humor cristaliza en un discurso de propiedades benéficas para la calma espiritual de todo espectador" (Jordi Costa: Diario El País)
Perquè certament surts amb un somriure als llavis, després de tant pessimisme i tanta verborrea racionalista. I finalment els designis de la sort esdevenen fonamentals ...
“Estoy convencido de que si haces tus ejercicios y tienes una buena alimentación, contribuyes a tu longevidad o a tu salud. Pero es una pequeña contribución. Al final, dependes en gran parte de la suerte. Uno siempre puede contribuir con el trabajo y la disciplina, pero como dije en Match Point: es mejor tener suerte que ser bueno”. W. Allen
Bé, simplement ... elogiar els autors, la fotografia i els decorats o localitzacions i un guió neuròtic i un pel boig (escrit als 70). Aviso que hi ha qui considera que la història és poc nova i avorrida.
A mi com podeu llegir m’ha agradat força!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada