Els nois d'història

Ahir vam anar al Teatre Joventut i no al Goya - on es va estrenar a Barcelona- a veure aquesta obra dirigida i interpretada per Josep Ma Pou.

Els nois d’història parla de l’ensenyament, de les relacions entre professors i alumnes en els diferents mètodes d’ensenyament, de les confrontacions entre els professors i de les relacions dels alumnes entre els alumnes. “Tot tractat d’una manera poètica, crítica, àcida, amb molta foscor i intentant provocar la reflexió i el debat”, assegura Pou.

No sóc assídua al teatre, m’agrada i molt i no acostuma a decebre'm. I cada vegada que hi vaig ... penso el mateix: cal anar-hi, cal respectar el temps... aturar-nos escoltar, mirar, seure i callar durant unes hores. I el text d’ahir demanava de molt de tot això. I val la pena, cal esforç i reflexió.

"Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa -un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva.

" Hector a "The history boys", d'Alan Bennet

"Hem de passar el testimoni" ens encoratga en Josep Ma al final de l'obra i és que jo també vull creure que la nostra feina així com la nostra vida no és per no res... cal passar el testimoni!