Jo em resistia a viatjar a Madrid, els meus records son d'un viatge de fi de curs - ben joveneta- ple "d’alcàssers" i monuments reials. I a aquesta anècdota cal sumar certa "estigmatització" de la seva gent (evidentment lligats al nacionalisme).
I han sigut necessaris 20 anys per tornar-hi, sempre existien millors destins i ...m'ha sorprès agradablement. Hem descobert - en el que pot donar de sí tres dies si arriba...- una ciutat gran i diversa, “caxonda” i neta. Vella, plena de places i gent al carrer. Una ciutat al cap i a la fi, amb les seves penes i les seves grandiositats - espectacle de la gent-, els sorolls de sol, chueca i lavapiés i els silencis del retiro, del prado per exemple.
Ben interessant... serà que és setembre i el curs es a punt per començar?.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada