El meu estiu ha estat guiat per l’aigua… i això no implica necessariament platja. Hem començat l’agost a la província d’Almeria, aquest paisatge que tant m’entristeix i que em rescata el seu mar, intens blau i salvatges costes. Banys refrescants i nets, nits de lluna reflectida al mar.
El segon destí son les muntanyes i els llacs de St. Maurici-Aigüestortes. Tranquil·litat diària, el cel mes a prop dalt del tuc de Ratera, continuïtat d’aigua que corre per arreu i que ens guia les passes.
Menorca malgrat la seva ocupació al 100% és... la diversitat de mar; al sud les aigues turqueses, al nord les transparents rodejades terres vermells. La millor hora quan cau la tarda, les cales es buiden, els peixos surten i la lluna i el sol es distancien i ... fan la millor llum!.
Finalment parada a Andorra. Enguany hem descobert el Parc natural de Sorteny i hem seguit un trosset de tram del riu Madriu.
I recordant Herman Hesse, quan Sidharta vol quedar-se al riu junt amb Vasudeva...
El riu parla i aquest ens ensenya que el temps no existeix; el riu és un constant fluir que implica eternitat. El temps és un invent que ens permet organitzar-nos, sols existeix el Present.
- estimulant per un final d'estiu, oi?-
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada