El llibre, els llibres son llibres i les pel·lis son pel·lis... i amb això vull dir que una no és millor que altre, sota el meu parer, són diferents i cal valorar-los en el seu propi medi. Ara bé, la mateixa trama -el llibre inspira el film- i personatges fa inevitable les referències creuades constantment. Els llibres d’en Larson m’estan resultant atraients i amens- una mica violents però-. M’enganxen, entretenen i m’ensenyen personatges interessants, paisatges sugeridors i una societat nord europea no tant modèlica com pensava.
La pel·lícula d'en Niels Arden Oplev m'ha entretingut tant com el llibre, impossible mantenir l' intriga d'una història que coneixes però interessants les imatges que recull el film. Una llum mate, unes fotografies clar obscures molt idònies, una càmera insinuadora i explicita i unes persones molt mundanes, fugint de la gent alta guapa del nord. Sota el meu parer una Lisbeth molt ben trobada i interpretada.
Cal dir però, que el director es pren la llicència de suavitzar tocs de la història o com ell diu s’inspira en el llibre, no és el llibre. I el regust final conseqüentment és diferent. En parlem... Per cert si estas llegint el 2n llibre i no l'has acabat ... espera't a fer-ho per veure la pel.lícula!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada