- ¡No dejaremos que los espíritus del bosque nos atraviesen!
- No dejes que los espíritus del bosque te atraviesen- le dijo Ejlif, refiriéndose al desaliento, a la desesperación. Dejar que los espíritus del bosque te atravesaran significaba rendirse al lado oscuro u oculto de la naturaleza de cada cual.
… Hicimos lo que habría hecho papá: fuimos directos hasta casa sin dejar que la oscuridad nos atravesara.
M’agraden les històries sobre sagues familiars i aquesta és una més. Una més de les que m’agraden. El llibre narra el devenir d’una peculiar família escandinava des dels anys 30 del segle passat als postres dies. L’autor retrata tres generacions i descobreixes uns personatges ben potents. Personatges esperpèntics i en el fons molt reals. I és que si escrivíssim la nostra petita història no trobaríem també vergonyes, moments màgics, imatges impossibles, contradiccions, secrets i vides corrents? I és per això que m’agraden aquests llibres perquè la màgia de la realitat i la crueltat o la tristor de la vida s’entrecreuen contínuament. I cada vida és extraordinària i particular, i totes les famílies – o casi totes- amaguen misèries i grans personalitats. Les famílies ens configuren.
- No dejes que los espíritus del bosque te atraviesen- le dijo Ejlif, refiriéndose al desaliento, a la desesperación. Dejar que los espíritus del bosque te atravesaran significaba rendirse al lado oscuro u oculto de la naturaleza de cada cual.
… Hicimos lo que habría hecho papá: fuimos directos hasta casa sin dejar que la oscuridad nos atravesara.
M’agraden les històries sobre sagues familiars i aquesta és una més. Una més de les que m’agraden. El llibre narra el devenir d’una peculiar família escandinava des dels anys 30 del segle passat als postres dies. L’autor retrata tres generacions i descobreixes uns personatges ben potents. Personatges esperpèntics i en el fons molt reals. I és que si escrivíssim la nostra petita història no trobaríem també vergonyes, moments màgics, imatges impossibles, contradiccions, secrets i vides corrents? I és per això que m’agraden aquests llibres perquè la màgia de la realitat i la crueltat o la tristor de la vida s’entrecreuen contínuament. I cada vida és extraordinària i particular, i totes les famílies – o casi totes- amaguen misèries i grans personalitats. Les famílies ens configuren.
I a aquesta família les uneix el relat, les anècdotes, les aventures i sobretot la comunicació. Una comunicació en forma de quadres, de records, d’olors, d’enginys,... i igual que a “Cien Años de Soledad” les dones centenàries juguen un paper important o potser simplement un paper de nexe.
La narració és confusa inicialment fins que entens que s’està jugant amb el relat i que els noms dels capítols valen la pena! – al igual que el nom dels quadres d’Askild-, els noms nòrdics dels personatges et lien i no saps si són nois o noies, si són pares o nets i fins que no fas l’arbre de la família – com a “Cien años...” no acabes de saber de quin Niels parla.
Crec que és un llibre entretingut, cruel i fantasiós com la vida ens ensenya – o ens permet - ser.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada