Perquè Laurent Cantet ens obre una aula als espectadors. Un fet valent i sota el meu criteri gran exercici d’humilitat. Sovint ens agrada ben poc sentir-nos a la feina observats (bé, salvem excepcions eh ritxi?). Sentir-nos observats és acceptar la possibilitat de ser criticats (en el bon sentit de la paraula) i potser jutjats i això no sempre es porta bé. En tot cas vull destacar aquest film per honest, per saber oferir la visió de diferents col·lectius: alumnes, professorat, pares i fins i tot institucional.
Perquè tenim una LEC en debat (suposadament) i és molt fàcil en un temps de crisis econòmica desviar els grans debats pendents. Temes que ens hipotequen el futur.
I és que a mi l’aula francesa no m’ha resultat gaire llunyana a una aula d’aquí.
Perquè tenim una LEC en debat (suposadament) i és molt fàcil en un temps de crisis econòmica desviar els grans debats pendents. Temes que ens hipotequen el futur.
I és que a mi l’aula francesa no m’ha resultat gaire llunyana a una aula d’aquí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada