Sembla que sí... finalment sembla que baixem!
després de plans, quadratures i neguits ... ens anem uns dies al mar salvatge del POzo del Esparto. Aquest any per no perdre la tradició baixem sols 5 o 6 dies, ufhh! ja sabeu... barreja de sentiments;
tranquil.litat (vacances de "no fer res, més que llegir, dormir, aigua i xiringuito) i paisatge dur quan gires la mirada del mar, sec... poc verd, terra assedejada i jo intentant oblidar els meus prejudicis amb el sud, a nivell cultural i social.
Així començava el post que no vaig editar, ara ja estic de tornada... preparada per tornar a marxar demà cap a la muntanya. No em puc queixar, ha estat el millor estiuet al pozo-fins al moment- i això que el temps i el mar enguany han estat una mica mogudets!
* comences a conèixer als amics del víc i ja no ets tant una "lapa"enganxada que el segueix a tot arreu.
* converses son lleugeres i l'ànim desenfadat, Isa no val examinar cada expressió i cada opinió de la gent. Ells diuen que els catalans, nosaltres son raros i vull pendre-m'ho amb carinyo.
*començo a relaxar-me- si, després de tant de temps!- i deixar el rellotje a l'arribada i deixar el temps també faci les seves vacances. No plans, no inquietuts.
* el niko ens ha fet companyia i s'ha portat molt bé, tot ajuda! còrrer amb ell per la platja, tot obrint la porta de casa és tot un luxe!
* Un llibre que he finalitzat abaix: Bulevard dels francesos - Torrent- totalment recomanable, volia escriure a l'autor i felicitar-lo... m'ha agradat molt.
Finalment feliç de sentir-me acompanyada i arropada; panxeta, niko i especialment Víctor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada