Em disposo a veure la peli d’animació del 2007 basada en la novel·la gràfica o còmic que rep el mateix nom: Persépolis. I abans de veure el film – que va ser rebre uns quants guardons i una nominació als Oscars- he pensat en recomanar el còmic indistintament del que em sembli la pel·lícula.
El còmic va caure a les meves mans aquest inici de curs, feia temps que em resistia a uns dibuixos estranys, simples? Obscurs? i a una enquadernació densa i pesada. Sabia que aquest còmic tenia premis prestigiosos i que no era precisament una novetat -em sembla recordar al Cèsar abans de marxar a Londres que tenia uns “quadernets” petits amb aquests dibuixos estranys, em sembla recordar-lo animant-nos a llegir-los-. I l’atenció – que sovint a mi em funciona amb retard - i la memòria i evidentment perquè no negar-ho, la comercialització més enllà de les tendes especialitzades van fer que em rendís a comprar-ho. Compra de la qual no sols no me’n penedeixo sinó que a més recomano.
Persépolis és la biografia en blanc i negre de Marjane Satrapi (Rash, Irán, 1969). Explica la vida de l’autora, des de la seva infantesa a l'Iran a l’entrada en la vida adulta. I considero que és una bona manera d’apropar-nos a aquest país del que em sonen paraules com Imperi Persa, Shah, guerra, islamistes, Mahmud Ahmadineyad, Teheran, Jomeini ... i poca cosa més!
M’agrada el còmic, m’agrada la història que explica, una història propera; de desconeixement, de preocupació, de descobriments, d’inquietuds, de prejudicis, de quotidianitat, de entorns que condicionen i d’idees que alliberen o empresonen, ... de vida més enllà del nostre racó occidental.
El còmic va caure a les meves mans aquest inici de curs, feia temps que em resistia a uns dibuixos estranys, simples? Obscurs? i a una enquadernació densa i pesada. Sabia que aquest còmic tenia premis prestigiosos i que no era precisament una novetat -em sembla recordar al Cèsar abans de marxar a Londres que tenia uns “quadernets” petits amb aquests dibuixos estranys, em sembla recordar-lo animant-nos a llegir-los-. I l’atenció – que sovint a mi em funciona amb retard - i la memòria i evidentment perquè no negar-ho, la comercialització més enllà de les tendes especialitzades van fer que em rendís a comprar-ho. Compra de la qual no sols no me’n penedeixo sinó que a més recomano.
Persépolis és la biografia en blanc i negre de Marjane Satrapi (Rash, Irán, 1969). Explica la vida de l’autora, des de la seva infantesa a l'Iran a l’entrada en la vida adulta. I considero que és una bona manera d’apropar-nos a aquest país del que em sonen paraules com Imperi Persa, Shah, guerra, islamistes, Mahmud Ahmadineyad, Teheran, Jomeini ... i poca cosa més!
M’agrada el còmic, m’agrada la història que explica, una història propera; de desconeixement, de preocupació, de descobriments, d’inquietuds, de prejudicis, de quotidianitat, de entorns que condicionen i d’idees que alliberen o empresonen, ... de vida més enllà del nostre racó occidental.
Eiiii!!!
ResponEliminaMira quina sorpresa trobar-me esmentat a la blogosfera!!!
Aixó si que no m'ho esperava!!! XD
Malauradament, la dada no és correcta ja que a les meves prestajeries mai he tingut cap llibre d'aquesta autora... aixó si, àra hem pica la curiositat... quins cómics us recomenava llavors!?!?!
Com sigui, en aquesta línia de pel.licules d'animació (una mica més crua i realista) tens la recentment oscaritzada "Waltz with Bashir".
Bé, ja hem diràs que t'ha semblat!!!
SALUT!